És dur ser heretge

15 Oct 2003

EMPAR MOLINER
EL PAÍS | Catalunya - 15-10-2003


Un dia que no feien res de bo per la tele, em vaig fer apòstata. Això de apostatar- donar-se de baixa de l'Església catòlica- em va solucionar molt al matí, perquè incloïa una xerrada amb un sacerdot que va voler convèncer-me que no m'esborrés i que, si m'esborrava, almenys no em fes musulmana. (Li vaig dir que no es preocupés, que si m'esborrava de l'Església catòlica-que és la veritable-no seria per convertir-me en infidel). El cas és que ara sóc oficialment atea, i això també comporta deures morals. Per exemple, anar a l'acte de creació de la Lliga per la Laïcitat, una plataforma per impulsar el laïcisme. Neix el dia en què es commemoren 94 anys de l'afusellament del lliurepensador Ferrer i Guàrdia, que va fundar l'Escola Moderna. Em vesteixo, em poso les arrecades amb el crucifix i penso, contrariada, que em perdré el Papa, que sortia una altra vegada al telenotícies de la Primera.
El món ateu em rep amb emoció en veure que vinc en acte de servei, acostumat com està a que no li faci cas ni Déu (amb perdó). Els principals impius de l'associació Ateus de Catalunya em diuen que l'acte consistirà en la signatura d'un document per part de les 12 entitats que integraran la plataforma. Dotze entitats, calculo, són 12 discursos; a cinc minuts per discurs, sumen una hora. Però tot sigui per la causa. A veure si aconseguim que els escolars que no vulguin fer ni l'assignatura de "religió" ni la de "fet religiós" puguin optar per l'assignatura de "sexe" o "fet sexual". O per la de "futbol" o "fet futbolístic". (Perquè, per a algunes persones, el sexe i el futbol són tan importants com la religió per Pilar del Castillo.)
Sec entre el públic, al costat d'una àvia heretge que llueix una xapa en l'abric: "Religió a l'escola? No, gràcies", posa. La dona comenta amb una amiga les diferències entre les classes de religió i les de fet religiós. Paro l'orella i crec entendre que són les mateixes que hi hauria entre un preservatiu i un condó. Un home amb barba punxeguda de Lenin li diu a un altre: "Aquí no hi ha més cera que la que crema", però suposo que no es refereix a la cera d'un ciri pasqual, sinó a la cera d'una espelma laica, d'aquestes que et trobes en els restaurants finolis. Quan falten tres minuts perquè comenci l'acte, els que van a signar es saluden. Es posen després de la taula presidencial, en dues files. No hi ha cap dona entre ells, així que, per un moment, m'imagino que estic en una missa. El portaveu dels laics, Vicenç Molina, puja al que seria el púlpit. Diu que Ferrer i Guàrdia era un divertit que hauria volgut que li fessin una commemoració no nostàlgica. Mentre parla, miro els ponents. Un d'ells porta el discurs escrit en un paper de color crema, amb el qual es venta. Un altre, el president del Gran Orient de Catalunya, no deixa d'apuntar coses en un carnet de notes, petit. Els dos líders sindicals, Joan Coscubiela, president de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya, i Josep Maria Álvarez, secretari general de la Unió General de Treballadors, xerren en pla bon rotllo obrer. Álvarez, per cert, llueix unes patilles espectaculars. Després, Vicenç Molina ens adverteix que els ponents van a parlar "en estricte ordre alfabètic de cognoms", i això em fa pensar. Com seria un ordre alfabètic que no fos estricte? Suposo que Coscubiela li podria dir a Álvarez: "Mira, Álvarez, el teu cognom comença per a i el meu per ce, però surt tu primer, no siguem estrictes".
El cas és que Álvarez parla en segon lloc. "Bona tarda-nit", saluda. Això em pertorba. La tarda és la tarda i la nit és la nit, i ara mateix, que són les vuit en punt, no pot ser tarda i al mateix temps nit. Noto els seus ulls clavats en els meus mentre diu: "Fa 94 anys que Ferrer i Guàrdia va ser afusellat". Al cap d'un cognom més, li toca a Coscubiela: "Bona tarda, amics i amigues", saluda. Per sort se li oblida la correcció política de seguida i, al cap de poc, ja parla de manera normal. Però, no sé... M'esperava una salutació més clàssica. Un: "Companys!". És el costum. Veure a Álvarez o a Coscubiela davant un micròfon sempre em fa sentir ganes d'anar a la vaga. La majoria dels ponents opten per dir "amics i amigues", però Genís Morillas, el president de la Gran Lògia de Catalunya i Balears, supera a tothom amb un més correcte encara! La seva salutació és "amigues i amics". Carles Martínez, el portaveu de la Unió Sindical de Treballadors de l'Ensenyament de Catalunya, comet un error que té la seva gràcia. Parla del "Estat espanyal". I durant tota l'estona no deixo de sentir "berlusconització", "transversalitat", "posar sobre la taula", "matisar algunes idees que ja s'han exposat" i, clar, "diversitat".
Després, surt una altra vegada el oficiant.
Ens anuncia que el guitarrista Halldór Márs Stefánsson interpretarà la composició "La Llum", d'Eduard Rodés, en homenatge a Ferrer i Guàrdia. És una estrena mundial. L'artista afina i es col·loca una espècie de tapet en la cama, perquè la guitarra descansi en ella. Si hi hagués un ésser suprem, ara Halldór miraria la foto de Ferrer i Guàrdia que hi ha en la paret, ens miraria a nosaltres i començaria a cantar: "Digues, papà, on està el bon Déu...?".